Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

prendre

1 agafar (→)
toldre
emparar-se de
arrencar, prendre d'algú una cosa amb violència.
arrapar, es diu esp. referint-se a la mort, a un estat d'èxtasi.
llevar. Llevar la vida a algú. Llevar l'honra.
escamotejar, prendre subtilment una cosa a algú sense que se n'adoni.
arrabassar, rapir o arpar, prendre amb violència.
forçar, prendre per força. Forçar un castell. Forçar una dona.
usurpar, prendre injustament un domini, un ofici, una dignitat, etc.
fer fonedís, fer desaparèixer.
manllevar. Un mot manllevat al llatí.
arrambar amb (una cosa), prendre-la.
extorquir, prendre a algú una cosa abusant del poder.
desproveir
despullar. El van despullar de tots els seus béns.
desapropiar
desdonar, prendre allò que hom havia donat.
deixar (algú) sense camisa o deixar (algú) amb la camisa a l'esquena, prendre-li-ho tot.
apoderar-se (d'una cosa), prendre-la.
possessionar-se, íd.
confiscar
robar.

2agafar.

3acceptar.

4menjar, beure, introduir.

5contreure.

6 Prendre un camí:
agafar. Agafeu el camí del mig.
enfilar

7 Prendre un pessic d'una cosa:
pessigar o espessigar
espipellar
pellucar o espellucar
pellicar
piscar

8 Prendre una forma:
revestir. Revestí la forma humana.
afectar. Les gotes afecten de vegades la forma esfèrica.

9 Prendre el vol (un ocell):
alçar (o agafar) el vol

10 Prendre's malament una cosa:
malprendre

11 Prendre's, un líquid:
coagular-se
quallar-se

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions